Un espai interior limitat i hermètic sempre es considerarà més contaminat que qualsevol ambient exterior, malgrat que la magnitud variï d’acord amb la freqüència de renovació de l’aire, la temperatura i la humitat entre d’altres factors.

L’equilibri natural de l’aire a la biosfera (a l’exterior), es veu alterat per fonts emissores als espais interiors, degut a agents contaminants perillosos per la salut dels usuaris. L’ alteració és major als interiors degut a que el volum d’actuació és molt menor. Els principals agents contaminants són:

​

• Compostos orgànics volàtils (COV): substàncies químiques que contenen carboni, i es converteixen fàcilment en vapors o gasos. S’han detectat més de 500 tipus però els més significatius són els formaldehids, tricloroetilè, benzè, toluè i xilè.

• Diòxid de carboni (CO2): gas no tòxic que amb nivells alts en espais tancats afecta l’ésser humà.

​​

Les fonts emissores són:

​

• De caràcter permanent, l’edifici és la principal font d’emissió. Materials de construcció mobiliari i decoració es descomponen lentament sota l’acció de la humitat i la temperatura, alliberant substàncies químiques durant anys. L’emissió dels agents contaminants es redueix amb el temps. De mitjana, als 5 anys emet la meitat que a l’inici.

• De caràcter temporal, d’ús diari, com tintes, retoladors, cosmètics etc; o de manteniment, com els productes de neteja o ambientadors.

En construcció